La primera muralla romana fora d’Itàlia és a Tarragona

La primera muralla romana fora d’Itàlia és a Tarragona


Apple iPhone 15 Pro Max - El Corte Ingles





La Via de l’Imperi Romà de Tarragona és una avinguda que connecta amb la muralla de Tàrraco, el Passeig Arqueològic i la rambla Nova. Té una pavimentació molt característica, del 1951, amb representacions de fulles i flors, i una columna reconstruïda amb fragments trobats a les excavacions pròximes al passeig.

Amb els anys, l’Ajuntament ha anat potenciant i dinamitzant el carrer, per tornar-li el protagonisme que va tenir en el passat. Actualment, hi passa la rua de carnaval, s’hi fan concerts i s’hi organitzen curses, entre altres esdeveniments. Però hi ha molta història en aquest indret. Ens ho explica el presentador David Fernández al programa ‘De Carrer‘.

Les primeres muralles romanes estrangeres

Les grans muralles de Tàrraco foren les primeres que els romans van edificar fora de l’actual Itàlia, i van ser la primera construcció gran de l’Imperi a Tarragona. Van arribar a mesurar quatre quilòmetres de llarg, ja que els romans s’hi van establir durant mil anys.

Cap al segle II dC, en el moment culminant de la ciutat, es calcula que hi havia 40.000 habitants, una xifra que no es va tornar a assolir fins al 1950. A la ciutat hi havia tot el que es pugui imaginar en un territori important de l’Imperi Romà: edificis per a l’entreteniment com circ i amfiteatre, administratius, temples i és clar, el fòrum.

L’actual muralla romana ha anat canviant, però s’hi veuen perfectament les pedres quadrades a la part alta, i a la baixa, roques grans, totes extretes del mateix terme de Tarragona. L’estructura mesura 5 metres d’ample per 12 metres d’alt.





La muralla romana a Tarragona

La tragèdia de la Torre Miralcamp

El Parc de Saavedra, un espai militar fins a finals de segle XIX, és on neix la Via de l’Imperi Romà. A la part del darrere hi ha contramuralles, baluards i fortins. Però, hi falta un gran element: la Torre Grossa, imponent i popularment anomenada Torre de Miralcamp, perquè estava encarada a pagès.

Una nit, un llamp d’una tempesta d’estiu va caure sobre la fortalesa, que era un polvorí. La dinamita va esclatar i van morir més de 20 persones. Després de la desgràcia, van refer la muralla, van edificar la Porta de Sant Francesc i van reconstruir les cases que envolten la Via de l’Imperi. A l’edat mitjana, la localitat va quedar petita i tothom vivia darrere les muralles, a la part alta d’un municipi que ja no va tenir més tarannà militar. Actualment, en un racó de l’avinguda encara queden restes de formigó, pedres i ciment de l’explosió que va fer volar pels aires tot el que hi havia al voltant, els habitatges, el convent, el seminari, part de l’hospital o part de la Casa de la Vila.

La Torre Grossa no es va tornar a restaurar. Des de llavors, Tarragona va perdre el caràcter militar que la definia. A principis de segle XX comença a la urbanització de la ciutat que podem veure avui dia.

Fuente

Samsung Galaxy S24 Ultra 12GB + 512 GB - El Corte Ingles