així va sorgir el garrotín
En els racons més emblemàtics de la ciutat de Lleida, ressona l’essència del garrotín, el famós pal flamenc. Una forma de cant improvisat que ha enlluernat la comunitat gitana des de fa generacions. David Fernández, presentador del programa ‘De Carrer’ visita el carrer Cavallers de Lleida, acompanyat per Dolors Pubill, una estimada membre del grup de ball local. Junts, exploren la passió i l’autenticitat d’aquesta forma musical ancestral, revivint les tradicions de generacions passades en un escenari tan autèntic com els mateixos carrers.
De Carrer – Ball del garrotín, pal flamenc mític de Lleida
Al garrotín, al garrotán
El garrotín procedeix de tangos del folklore asturià, però es desenvolupa als carrers de Lleida al segle XX, ampliant els pals flamencs que sorgeixen a Andalusi, com a mínim, dos segles abans. El terme podria provenir de l’andalusí ‘fellah min gueir ard’, que podria traduir-se com ‘camperol sense terra’, i és fruit del mestissatge de la cultura gitana, àrab, cristiana i jueva. Si hi ha una cultura que s’associa directament al flamenc, aquesta és la gitana, ja que és la que més ha aportat al gènere, tot i que no ha estat l’única, perquè fins i tot recull influències africanes i caribenyes.
El garrotín no és només una melodia, sinó una expressió profunda de la cultura catalana, una tradició oral que s’ha transmès de generació en generació. El seu esperit es va enlairar per primera vegada a les pàgines del diari L’Esquella de la Torratxa l’any 1910. El 1928, el carismàtic Manuel Pubill, més conegut com “El vell Parrano”, va organitzar un concurs de garrotins al Teatre Victòria de Barcelona, propagant la seva influència més enllà de les fronteres de Lleida.
Una sintonia lleidatana
A Lleida, el garrotín és molt més que una cançó; és un testimoni vibrant de la comunitat gitana, que ressona pels seus carrers com una sintonia que connecta amb les arrels. En un món en constant canvi, aquest pal flamenc recorda a tothom la importància de preservar les arrels que ens defineixen i ens connecten amb la nostra història. No obstant això, actualment, s’ha convertit en una peça fonamental de les noves formes de cançó improvisada participativa, gràcies a la seva melodia captivadora, el seu refrany ben conegut i l’ambient rumber i festiu que aporta a les improvisacions. Ben segur que si comences a entonar-la, tothom s’hi sumarà. A garrotín, a garrotán, a la vera, vera, vera de San Juan.